lunes, 8 de marzo de 2010

Vinçon


Els aparadors de vinçon són molt trencadors.
En tots hi ha un efecte reflexe amb miralls al sostre. Jo m'he centrat en un en concret.

Aquest aparador hem suggereix un paisatge marí. La tela de fons pot simbolitzar el cel i els mocadors penjats ocells o núvols. La làmpara gran el sol i la petita per exemple, un far. Les taules dels laterals i el sofà podrien ser el mar i els mocaders i teles arrugades sota els vaixells fan l'efecta de les onades.

Crec que és una manera original de fer el montatje d'un aparador ja que no mostra només els productes que venen sinó que va molt més enllà.

"Els mons de Coraline"

(imatge extreta de google)
Pel·lícula dirigida per Henry Selick, el realitzador de Malson abans de Nadal.
"Els mons de Coraline" és la primera pel·lícula d'animació stop-motion rodada en 3-D i alta definició.

Coraline és una nena que se'n va a viure a una casa nova, on descobreix una misteriosa porta per la qual entra en una realitat paral·lela, fantasiosa i en una emocionant versió de la seva avorrida vida. En aquest món, Coraline es troba amb una versió dels seus pares on són molt més permisibles, carinyosos, estan molt més atents a ella... cosa que a Coraline al principi, li agrada. Però més tard s'adona que tot no és tant maravellós com sembla i que tot es un parany. La mare del món fantasiós intenta retindre a la petita protagonista, fins i tot intenta cosir-li els ulls (tots els personatges d'aquell món tenien botons per ulls) la malvada mare ja havia intentat fer-li això a altres nens, i aquests no havien aconseguit escapar i havien mort, però Coraline ajuda a trobar els seus ulls per que puguin marxar d'aquella casa. També va segrestar als pares de la nena, i Coraline va tindre que rescatar-los, tot això amb l'ajuda del seu veí i un gat negre.

miércoles, 24 de febrero de 2010

Escaner




Art Love

L'art és molt subjectiu. No crec que s'hagi d'establir una definició del que és.....
M'he mirat casa meva i m'he preguntat que era l'art, per habera si així torbava alguna definició del que podría ser l'art per a mi... però no m'he sapigut contestar.

La primera fotografia, el maniqui , senzillament la he triada perque m'agraden i crec que ho podriem considerar com a art.


La segona en canvi, era una canoa que hara ha estat convertida en un boteller, suposo que per el simple fet de ser "algo" transformat en un altre "algo" ja comporta una idea i un treball, aixi que jo ho considero com a art.

Pluja d'idees!

La roba hem va inspirar l'evolució que fem interiorment i com ho exterioritzem mitjançant la roba. És a dir, a mesura que creixem, canvien els nostres gustos i per tant, la nostre roba.
"El transcurs de la vida" aquest serà el titol.
Utilitzaré diferents colors (des del blanc que simbolitzarà la innocència d'un nedó, fins el negre que farà entendre que es la mort) objectes (tots aquells que predominen en cada etapa) i roba (cada moment de la vida s'utilitza diferent tipus de roba, i aixi ho mostraré).
Hi ha petits detalls com nussos a la roba (que simbolitzen els problemes que podem trobar-nos), trossos de tela que miren enrere (sobretot a la vellesa, quan observes tot el que has anat canviant) o roba que sobresurt cap a munt (que vol dir la llibertat, el deixar-se endur, el somiar...)

Miroslaw Balkan


Miroslaw Balka (1958), va néixer a Varsòvia, és un famós pintor i escultor contemporani polonès. Va ser educat en un ambient catòlic i socialista. El seu pare era gravador i la seva mare escultora Balkan es va graduar de l'Acadèmia de Varsòvia de Belles Arts el 1985.

Balka, seguint amb la tradició, feia escultures escultures amb materials com el paper,cuir ,metall o inclús sal, per realitzar esculturas marcades per la fragilitat i la vulnerabilitat . Es caracteritza per la seva relació amb tot el que es quotidià i humà. Les seves escultures acostumen a estar relacionades amb la geometria.

Projecte Guarderia


Aquest projecte al principi no li veia massa sentit, però a mesura que anabem assajant i aportant idees per millorar-lo cada cop m'agradava més, i quan tothom va col·laborar i ens hi vem posar en serio, anaba agafant forma fins ser un espectacle molt agradable de veure i de fer. Per als nens de la guarderia també, però sobre tot per nosaltres, crec que va ser una experiència molt maca i aquests projectes ens uneixen encara més.